Sobre l’incendi de l’Alt Empordà i la importància del canvi de model forestal a Catalunya

Fa uns dies que a l’Empordà hem patit l’incendi més greu en dècades… milers d’hectàrees de bosc cremades, quantiosos danys materials, ferits fins i tot morts… terrible… Se’m trencava l’ànima diumenge fent la fotografia que acompanya aquest article i veient aquest núvol de fum inmens… Ja han aparegut algunes veus criticant tot i tothom, l’actuació dels bombers, la quantitat d’efectius, les retallades… trobo interessant compartir amb vosaltres la meva opinió al respecte, amb l’objectiu de sumar ja que crec que ens podria fer bé: els incendis s’apaguen a l’hivern.

La millor lluita contra el foc és la prevenció

És gairebé un tòpic però ja fa anys que molta gent en aquest país reclama un canvi de model forestal, no hem d’esperar a combatre els incendis amb els bombers, hidroavions, mossos d’esquadra, voluntaris un cop hagin succeït… És clar que aquestes tasques s’hauràn de seguir fent pero si fem una bona feina a l’hivern, eliminant el «combustible», evitarem que els focs sorgeixin o es propaguin amb la virulència que ho fan… Podem fer servir equips de neteja forestal, com molt bé explicava en Salvador Garcia Arbós en un article a l’any 1999 i també podem sumar, d’una manera molt profitosa, a través de l’agricultura i la ramaderia, per exemple fent pasturar els animals al bosc… son tallafocs naturals!

Tot hauria de començar des de les Administracions, no posant impediments i facilitant als pocs ramaders que queden per que puguin dur el seu bestiar al bosc, incentivant aquestes accions fiscalment d’alguna manera, etc. per potenciar-ho… serà menys car fer-ho així que després haver de pagar la factura de tots els cossos i serveis que participen en l’extinció d’un incendi així, no? I inclosos boscos privats! El bosc és un bé comú i en aquest cas al propietari se li netejaria de franc, el ramader obté menjar pels animals i tots fem baixar el risc de propagació dels incendis.

Es tracta de que a l’hora de començar el foc, el bosc estigui preparat.

L’altre punt positiu de fer servir la ramaderia en aquest sentit i per la part que més em «toca», és que gastronòmicament això té un avantatge directe i clar: serà un gran avanç cap a obtenir una carn de qualitat, millorant la seva alimentació, com es fa ja a altres països i fer que no s’hagi de pagar el doble per aquests productes, com passa ara. Tot allò ecològic està molt bé però hem d’intentar que els preus no siguin desorbitats, perquè menjar sà i bo, no ha de ser un luxe, ha de ser quelcom quotidià o una opció assequible… Hem d’avançar cap a models molt més sostenibles i això seria un pas clar!

Comencem a caminar cap aquí, ja n’hi ha prou de criticar a tothom, escoltem les iniciatives dels que en saben i lluitem perquè quan hi torni a haver un foc, el bosc estigui més ben preparat i ajudi als professionals a extingir-lo el més ràpid possible i que no haguem de lamentar els seus efectes com estem fent ara.