Fa uns dies, aprofitant les vacances del restaurant vaig anar a esquiar als Alps suïssos on a part de gaudir de l’esport, el clima i el paisatge, vaig fer una bona degustació d’alguns dels plats de la seva gastronomia.
Un dels grans plats, ben coneguts i que no podia deixar de tastar allà, és la fondue, ideal per les temperatures gèlides que hi ha en aquests moments per tota aquella zona, amb una gran quantitat de calories! Per fer-la es posa una tasa de vi blanc i una culleradeta de suc de llimona, quan està calent s’hi aboquen uns 250g de gruyère i 250g d’Emmental tallats a daus i es lliga amb una cullerada de maizena diluida amb aigua. No hem de deixar que bulli, s’hi pot posar pebre, i es sol acompanyar amb pà, patates bullides, cebetes i cogombrets encortits.
L’altre clàssic amb els formatge és la raclette. Les podem trobar per porcions o a discreció. El formatge de raclette es parteix per la meitat, es posa a una resistència perquè s’escalfi la part superior i després la rasquem i la posem al plat, l’acompanyem amb patates i encurtits.
Els röstis, és un plat a base de patates. Primer es couen les patates senceres amb pell i tot, desprès les pelem i passem per un rallador, posem una paella anti-adherent al foc amb un xic d’oli i fem com si d’una truita es tractés, al principi remenem una mica i després deixem dorar la patata i la girem amb l’ajuda d’un plat, deixem que és dori be també per l’altre costat i ja tenim el rösti fet. Aquest és la base del plat i a partir d’aquí podem afegir-hi formatge, béicon, pernil dolç, ou ferrat i molts altres productes.
A la regió del Valais també tenen molts bons embotits, un pernil curat i fumat molt interessant i, com és evident, una diversitat de formatges espectaculars.
També hi he trobat molt bons vins de varietats com Fendant, la Johannisberg, la Petite Arvine, la Païen-Heida, el Pinot Noir, la Syrah, l’Humagne Rouge, la Cornalin o la Dôle. Les més habituals són el Fendant, la Dôle i el Syrah. I a tots els Alps trobem el vi calent, perfecte per combatre el fred! Empren un vi negre o blanc depenen del criteri de cadascú (jo prefereixo el negre) i hi posen sucre, pells de taronja i canyella. També hi ha moltes variants, pots trobar-ne de molt bons i d’altres que no ho són tant, com sempre, depén del producte.
Tot tornant, vaig estar pensant com podia aplicar alguns conceptes de la gastronomia suïssa amb productes d’aquí i ho vaig veure clar! En un sopar amb amics vaig fer una fondue però amb formatges de Catalunya, en aquest cas el triat va ésser un Puigpedròs del Moli de Ger. La pròxima hi barrejaré l’Ermesenda de Mas Eroles!
Amb la varietat de formatges que tenim al nostre país podem perfectament fer fondues i raclettes del mateix nivell i inclús superiors. Per exemple, en Robert Camps, de Formatges Camps fa un formatge tipus raclette que es diu Cor Neylat i està fet amb llet crua de cabra, de pasta semicuita i de 6 mesos de curació, i que fon molt bé, per fer una raclette amb un toc diferent… Una fusió, concepte suís amb producte català!
La imatge que il.lustra aquest article pertany a l’entrada de la Wikipedia sobre les fondues, val la pena llegir-la, també.
