En el viatge que he fet a Suïssa fa unes setmanes, a la regió del Valais, concretament a Saas-Fee, vaig descobrir un molt bon restaurant, és el Fletschhorn, un Relais Chateaux situat als afores del poble i al que únicament es pot accedir amb un taxi elèctric, donada la seva localització. (Saas-Fee és un dels pobles amb més encant de Suïssa, a l’entrada del poble hi ha un immens pàrquing per tots el vehicles i a dins només circulen taxis elèctrics.)
A més de la carta té dos menús gastronòmics, un de 6 plats i un de 9 plats. Jo vaig triar fer el de 6 plats ja que era a sopar,va ser equilibrat, vull dir que hi havia la justa proporció per percebre tots els aromes del plat sense pasar-se, em de tenir en compte que quan fas un menú gastronòmic lo important és arribar bé al final i anar pujant d’intensitat cada plat. El menú també tenia contrastos gustatius molt fins i productes de molta qualitat!
Per començar vaig degustar una crema de carbassa amb gambes amb tempura, la crema era dolça, les gambes poc fetes i la tempura ben cruixent, això sí, de Saas-Fee segur que no eren! però eren de molta qualitat. Entenc i comprenc que als Alps si volen fer un menu degustació equilibrat lògicament hi ha productes que els han d’anar a buscar a fora, com és el cas del peix i marisc, potser fins i tot eren de Palamós.
Vaig seguir amb una terrina de foie gras amb fruites del bosc realment sublim! Consistia en un tall rectangular d’una terrina on al mig i a sobre hi havia una gelatina de fruits del bosc, al costat també hi havia una reducció de vi, jo diria Syrah. tots els gustos lligaven molt bé entre ells, l’acidesa equilibrada dels fruits vermells contrarestava la greixor del foie, espectacular.
El següent plat era un llamàntol amb faves, pèsols i salsa newbourg. Aquest era un plat molt gustós i amb molta potència de mar, les favetes i els pèsols eren pelats hi donaven el contrapunt dolç, la salsa Newbourg, si no la coneixeu, és de Nova Anglaterra, per fer-la es fa una americana amb els caps del llamàntol, desprès s’hi afegeix un xic de nata, xerez, pebre i es lliga amb rovell d’ou.
Un cop enllestit el llamàntol, em van presentar uns Agnolottis amb tòfona, un tipus de pasta originària del Piamonte molt semblant al ravioli. Estaven farcits de carn amb una salsa cremosa i molta tòfona melanosporum a làmines per sobre. l’aroma de la tòfona impregnava tot el plat!
El plat de carn: un filet de bisó amb un parmentier de patata i verdures. La textura del filet era increïble, semblava mantega, molt ben reposat i amb una finura espectacular però alhora també potència gustativa, em va sorprendre gratament aquí no tenim aquest tipus de carn! El parmentier i les verdures era una guarnició sense més.
Després van portar el carro de formatges Suissos on sempre tenen l’éxit assegurat… quina maravella! N’hi havia una quarantena en total, quinze de la regió del Valais i els demés de la resta del país i podies escollir entre algunes confitures i pans per combinar i maridar. A Catalunya però també tenim molts i molts formatges espectaculars res d’envejar a suïssa. Jo conec més de 40 formatgeries artesanes del nostre pais i us asseguro que hi ha molt de nivell.
Primer postre: una crème brulé amb kumquat confitat, aquí personalment hagués optat per quelcom més digestiu, acidesa cítrica per exemple, per preparar-nos pel segon i últim postre, un pastís de xocolata calent amb gelat de cafè i fruits vermells naturals al voltant, típic postre de xocolata per acabar un menú degustació. També el vaig trobar massa pesat.
En resum crec que és un molt bon lloc per fer un sopar gastronòmic, molt bon servei, amables, atents, molt professionals, uns productes de gran qualitat i molt ben el.laborats. Si viatgeu per aquella zona no us ho podeu perdre! A més, el xef del Fletschhorn, Markus Neff, també fa cursos de cuina per grups de 12 persones, a qui desvetlla els secrets de la seva cuina, cosa que també pot ser una gran opció!
