Casa Sendra és, espero no haver de dir era, una empresa vigatana amb 165 anys d’història famosa per produir una de les millors llonganisses del món, situada al carrer Verdaguer de Vic, i desde molt abans que existís la IGP llonganissa de Vic, ells ja utilitzaven aquesta denominació.
A en Pau Arboix, propietari de Casa Sendra, no l’hi ha interessat mai entrar a la IGP, ja que permeten utilitzar nitrits i això per ells seria un desprestigi. Els porcs que utilitzen provenen tots de 10 km a la rodona, i sobretot té clar que només utilitza carn, sal i pebre, cap més altre ingredient, ni additius, conservants…
Ja fa nou anys que Casa Sendra tenia un litigi amb la Generalitat de Catalunya, l’objecte del qual és que al no estar dins de la IGP, en Pau no podia utilitzar aquesta denominació pels seus productes. Va presentar abundant i clara documentació, fins i tot hi ha factures d’un client de l’any 1920 en què parlava del «legítimo salsichón de Vich». Després de tres sentències favorables a Casa Sendra, la Generalitat va recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i de manera inesperada, aquest li ha donat la raó (que no vol dir que la tingui). Així doncs aquesta resolució, al ser del TSJ, no es pot recórrer i s’ha d’aplicar, amb una multa de 30.000 €.
Com pot ser que una empresa del carrer Verdaguer de Vic no pugui utilitzar la denominació «Llonganissa de Vic» però en canvi una altra empresa de França o Mallorca que s’ha adherit a aquesta IGP si la pugui utilitzar? Ho trobeu normal? Em sembla increïble, personalment…
En saber la notícia, Pau Arboix ha decidit tancar l’empresa, de moment ja no produeixen llonganisses, i estan a l’espera d’esgotar existències. No crec que sigui l’opció més adient, entenc que quan tens l’orgull ferit pots prendre decisions i ets pots equivocar, però el més important és preservar aquesta joia gastronòmica, que acabarem perdent, amb tanta burocràcia…
Més de 125 professionals de diferents àmbits de la gastronomia s’han adherit al manifest «Salvem la Llonganissa» promogut entre d’altres pel gastrònom Pep Palau on es demana a les administracions públiques que facin tot el possible per evitar aquesta pèrdua irreparable per la gastronomia catalana. Donen suport a la iniciativa cuiners, periodistes gastronòmics, acadèmics, pagesos o nutricionistes.
No trobo gens coherent aquesta manera d’actuar per part del Departament d’Agricultura: resulta que es creen les IGP per protegir i garantir productes concrets identificats en un territori concret, de valor gastronòmic incalculable i finalment acabem perjudicant-los greument i comprometent el que havien de protegir… No té cap sentit!
Espero que finalment es pugui redreçar la situació i no perdem aquesta joia gastronòmica. Des d’aquí, tot el meu suport, Pau!
