Pollastre de l’Empordà rostit amb pastanaga, ceba i farigola

Receptes — 22/09/2014 at 16:04

Aquesta vegada us explicaré com fer un bon pollastre rostit, per començar el més important és tenir un bon pollastre, a casa nostra tenim races autòctones, com el pollastre de pota blava del Prat de Llobregat, el gall del Penedès, el pollastre de l’Empordà o el pollastre del Berguedà entre d’altres. Jo per territori i proximitat utilitzo el pollastre de pagès de l’Empordà. També és important que les verdures i herbes aromàtiques que utilitzem siguin de màxima qualitat.

Pollastre de pagès rostit amb pastanaga, ceba i farigola

Dificultat: mitja
Temps: 1,5 h

Ingredients (per 4 persones)

1 pollastre de pagès de l’Empordà (3 kg )
250 g de cebetes del platillo
250 g de pastanaga
2 branques de farigola
30 g d’alls amb pell
50 g de llard
50 g oli d’oliva
c/s sal i pebre
1 raig de vi ranci
1 branca de canyella
60 g d’aigua

Elaboració

Primer de tot netegem el pollastre i el tallem a octaus, el salpebrem i reservem, de mentres en una cassola posem la llard i l’oli i quan sigui ben calent i daurem el pollastre, un cop estigui ben daurat i afegim un raig de vi ranci i seguidament posem les cebetes pelades, els alls i la pastanaga, la canyella i la farigola, deixem coure 10′ i afegim l’aigua, tapem i deixem coure molt lentament fins que el pollastre estigui ben tou.

Hi ha un parell de coses que heu de tenir en compte, si voleu un rostit fosc i potent, el que heu de tenir en compte és que el pollastre quedi molt marcat i que després la ceba també agafi color. Si voleu un rostit amb poc color feu el contrari, no daureu tant el pollastre i la ceba. Una altra cosa a tenir en compte és la cocció de les verdures si preferiu les verdures al punt, un cop estiguin les traieu i continueu la cocció i al final o barregeu tot plegat. Si preferiu les verdures ben cuites i que es desfacin i formin com una melmelada els hi deixeu tota l’estona. Hi ha un parell de coses que heu de tenir en compte, si voleu un rostit fosc i potent, el que heu de tenir en compte és que el pollastre quedi molt marcat i que després la ceba també agafi color. Si voleu un rostit amb poc color feu el contrari, no daureu tant el pollastre i la ceba. Una altra cosa a tenir en compte és la cocció de les verdures si preferiu les verdures al punt, un cop estiguin les traieu i continueu la cocció i al final o barregeu tot plegat. Si preferiu les verdures ben cuites i que es desfacin i formin com una melmelada els hi deixeu tota l’estona.

Jo particularment prefereixo un rostit pujat de color i amb les verdures integrades en el rostit, que formin com una melmelada i els gustos quedin molt ben integrats. L’altra opció és igual de vàlida, és qüestió de gustos. Jo particularment prefereixo un rostit pujat de color i amb les verdures integrades en el rostit, que formin com una melmelada i els gustos quedin molt ben integrats. L’altra opció és igual de vàlida, és qüestió de gustos.

El rostit és d’aquelles receptes ancestrals de la cuina tradicional catalana, forma part de la gran cultura gastronòmica del nostre país i com a tal té moltes variants, s’hi pot posar les herbes aromàtiques que us agradin més, les espècies més desitjades, podeu posar-hi altres verdures, bolets, fruits secs i podeu fer rostits de molts tipus de carns diferents.

A la Sala Gran en el menú tradició d’aquest mes de setembre hi tenim un pollastre rostit amb prunes i orellanes.